Passa al contingut principal

TRINITAT - ROCA PLANA DELS LLAMPS


La via Trinitat a la Roca Plana dels Llamps m'ha semblat una via exigent, mantinguda i exposada en molts trams.

- El primer llarg és potser el més exigent de tots, ja que el traçat original esdevé sense assegurances fixes, i estem parlant d'una placa montserratina on la roca no acaba de ser bona, es per això que desprès d'intentar navegar auto protegint-me amb flotants he decidit baixar i donar pas al meu company de cordada que ha solucionat el llarg per les xapes de la via "Del Silenci" i fent un flanqueig de tota la bauma, fins a la reunió.

- La segona tirada tracta de superar uns desploms en artificial equipat amb burins de la obertura, i amb unes sortides en lliure d'allò més Picazo, aquest llarg fa flanqueig així que les caigudes poden ser considerables tant pel primer com pel segon.

- El tercer llarg és una placa tècnica que te algun burí però on haurem d'auto protegir-nos per a escalar més tranquils, i un flanqueig "finet" i exigent fins arribar a la reunió.

- El quart llarg te un parell de passos d'A1, la resta esta equipat amb material antic, i algun segurillo nou d'una repetició recent.

- El darrer llarg és de tràmit fins al cim, però cal anar en compte, que hi ha algun "topi" suïcida.

Totes les reunions estan restaurades, via de navegar, en lliure i en artificial, on disfrutar d'una escalada molt montserratina, i assaborir el coratge que tenien i tenen certs escaladors per obrir vies d'aquestes característiques.
Disfruteu-la.





Comentaris

  1. Llàstima que no fessiu el llarg original. A nosaltres ens van sortir canes en aquest llarg. La nostre ètica no ens va permetre anar per la via de la dreta, jejejeje... Per cert, la via de just a la dreta amb xapes no és la via del Silenci, és la via Ummagumma.
    Felicitats per la via!.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Barrufets al Frare Gros

Aquest estiu, amb la Maria vàrem encordar-nos a la nord del Frare Gros, per a fer una via exigent i molt bonica, que supera les plaques verticals d'aquesta paret Montserratina. I que té llargs molt bons, la recomanem molt. Els primers dos llargs i mig, esdevenen per unes plaques que es poden fer tant en artificial equipat com en lliure difícil (7b). Nosaltres la varem fer en escalada combinada, tot i que la Maria va escalar més en lliure que jo. Amb això, nomes volem dir que està bé portar algun friend repetit, ja que en algun punt varem fer curt amb un sol joc.  El martell a dia d'avui no és necessari, però s'ha de tenir en compte que varem fer la via amb Totems. Us adjunto algunes imatges;  Una reunió d'"estreps" desprès d'un llarg inhumà! 5è llarg de corda Reunió 7

Còsmica - Plàtan Diables

La Còsmica no necessita presentació, és la Còsmica. Hi vàrem anar el cap de setmana amb el Bernat, que tampoc necessita presentació, perquè és el Bernat, i queda a l'alçada de la Còsmica com a persona/escalador. La via ens va semblar molt xula, i us deixo la resse que he fet; nosaltres vàrem dur un grapat de pitons tot i que no van sortir del porta material, ja que amb bastants Totems petits i mitjans es passa bé. Un joc de tascons i algun Tricam també ajuden. Vam entrar per la Tim, escaquejant-nos dels primers tres llargs de la Còsmica. Va, no us explico més, aneu i disfruteu-la!! Primer llarg després de la repisa, una babaresa guapa! Segon llarg Tercer llarg, fins a la repisa on dormim Primer llarg desprès de la repisa on hem dormit Quin ambient en el llarg més desplomat de tots... Llarg més impressionant que difícil. Fem reunió a la Tarragó que és més còmode.

Mestres Lleonart a les Torres de Bassiero (Directa)

Ja posats a buscar  info , que sigui  la més fresca  possible, i aquest toc de llibertat de recerca l'ofereix millor un blog que un perfil tancat de  Facebook . degut a  la utilització de Facebook i altres  xarxes  socials, les  piades  queden amagades darrere d'un perfil a vegades massa privat (en aquests casos sobretot) i em  dóna  la sensació que estem perdent informació útil,  enves  de guanyar-la. Us animo a compartir d'una forma més  accessible  les informacions que veieu oportunes, ja que al mateix temps, als llibres de  piades  dels Refugis  cada vegada hi ha menys lletres...o m'ho sembla a mi? Accés: Des del refugi d' Amitges  prenem un camí fitat just seguint la presa en direcció llevant, aquestes fites i la nostra lògica ens menen a la solitària vall de la coma de l'Abeller  ,  sense perdre el nord anem progressant pel laberint de blocs fins a trobar el peu de via (depenent de l'època trobarem més o menys neu i blocs) Com que no em vull  enr