Passa al contingut principal

Thora Blava - Pedraforca


La cara nord del Pedraforca, presenta escalades clàssiques de l'època, i també amaga vies no tant clàssiques, pel que la data d'obertura indica, però que esdevenen així gràcies al caràcter clàssic que els aperturistes encara mantenen. La Thora Blava és una via que no ens deixa indiferents, comença a l'esquerra de la cova de la Grallera, dos primers llargs mantinguts i exigents, per desprès anar a cercar unes zones amb roca encara més modesta, fins  trobar el cim del Pollegó superior del Pedraforca.

Ressenya de la via


Aproximació: Prenem el camí que surt del refugi Lluis Estasen en direcció al Verdet, i és passada la canal que ens portaria al gat, que trobem una canal de característiques similars, aquesta segona, la remuntem fins que prenem una desviació a mà dreta (nosaltres hem agafat la segona canal i està bastant trencat però porta al mateix lloc) Hem d'arribar a l'orella on comença la via de la Grallera. La via de la Grallera, ens deixa a la Cova de la Grallera, i la Thora Blava comença a l'esquerra de la cova.

Material: Joc de friends fins el numero 3 i tascons. Els pitons són prescindibles. 

La via: La via desprèn un caràcter clàssic en cada tirada de corda. Els passos difícils els trobem pitonats, no sempre en bon estat. La roca no acaba de ser bona en tota la via. Activitat divertida per a dies calorosos d'estiu, tot i que el sol hi és present.

Descens: Baixar el cim del Pedraforca per l'enforcadura


Via de la GRALLERA

El Dani a la segona tirada 

Primera Reunió dins la coveta

Quart llarg, vertical i mantingut


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Barrufets al Frare Gros

Aquest estiu, amb la Maria vàrem encordar-nos a la nord del Frare Gros, per a fer una via exigent i molt bonica, que supera les plaques verticals d'aquesta paret Montserratina. I que té llargs molt bons, la recomanem molt. Els primers dos llargs i mig, esdevenen per unes plaques que es poden fer tant en artificial equipat com en lliure difícil (7b). Nosaltres la varem fer en escalada combinada, tot i que la Maria va escalar més en lliure que jo. Amb això, nomes volem dir que està bé portar algun friend repetit, ja que en algun punt varem fer curt amb un sol joc.  El martell a dia d'avui no és necessari, però s'ha de tenir en compte que varem fer la via amb Totems. Us adjunto algunes imatges;  Una reunió d'"estreps" desprès d'un llarg inhumà! 5è llarg de corda Reunió 7

Còsmica - Plàtan Diables

La Còsmica no necessita presentació, és la Còsmica. Hi vàrem anar el cap de setmana amb el Bernat, que tampoc necessita presentació, perquè és el Bernat, i queda a l'alçada de la Còsmica com a persona/escalador. La via ens va semblar molt xula, i us deixo la resse que he fet; nosaltres vàrem dur un grapat de pitons tot i que no van sortir del porta material, ja que amb bastants Totems petits i mitjans es passa bé. Un joc de tascons i algun Tricam també ajuden. Vam entrar per la Tim, escaquejant-nos dels primers tres llargs de la Còsmica. Va, no us explico més, aneu i disfruteu-la!! Primer llarg després de la repisa, una babaresa guapa! Segon llarg Tercer llarg, fins a la repisa on dormim Primer llarg desprès de la repisa on hem dormit Quin ambient en el llarg més desplomat de tots... Llarg més impressionant que difícil. Fem reunió a la Tarragó que és més còmode.

Mestres Lleonart a les Torres de Bassiero (Directa)

Ja posats a buscar  info , que sigui  la més fresca  possible, i aquest toc de llibertat de recerca l'ofereix millor un blog que un perfil tancat de  Facebook . degut a  la utilització de Facebook i altres  xarxes  socials, les  piades  queden amagades darrere d'un perfil a vegades massa privat (en aquests casos sobretot) i em  dóna  la sensació que estem perdent informació útil,  enves  de guanyar-la. Us animo a compartir d'una forma més  accessible  les informacions que veieu oportunes, ja que al mateix temps, als llibres de  piades  dels Refugis  cada vegada hi ha menys lletres...o m'ho sembla a mi? Accés: Des del refugi d' Amitges  prenem un camí fitat just seguint la presa en direcció llevant, aquestes fites i la nostra lògica ens menen a la solitària vall de la coma de l'Abeller  ,  sense perdre el nord anem progressant pel laberint de blocs fins a trobar el peu de via (depenent de l'època trobarem més o menys neu i blocs) Com que no em vull  enr